Estrena d'«Esguerrades» al Teatre Can Massallera el 10 de març a les 19 h

Enguany la companyia produeix una obra de creació pròpia a partir de textos de dones santboianes i barcelonines durant la guerra civil.

SINOPSI

A l’Esperança la fan tornar de l’escola per raons que ella desconeix, però la inquietud dels adults la fa adonar-se de la gravetat de la situació. Efectivament, la guerra ha esclatat, i el que en un primer moment sembla que seran petits disturbis d’unes poques setmanes, s’allargarà durant tres llargs i dolorosos anys. Durant el transcurs d’aquests anys, l’Esperança viurà experiències molt dures que li marcaran per tota la vida i que la faran madurar de forma accelerada, transformant-se en adulta bruscament, i deixant enrere la tendre innocència de la infantesa.

El patiment de la Maria, la mare de l’Esperança, s’anirà aguditzant al llarg del desenvolupament dels fets. El seu caràcter familiar, sempre atenta a la cura dels seus estimats, l’encoratjarà dia a dia per tirar del carro a casa seva i per mantenir encesa la fràgil flama de l’esperança, fermesa que no deixarà de posar-se a prova diàriament.

Teresa, tieta de l’Esperança, és una dona jove i enèrgica, que ve des de París per ajudar la seva família, i està disposada a lluitar contra les injustícies d’una guerra violenta i esgarrifosa. Teresa aportarà el vigor i la fortalesa femenina dins d’un món cruel i embogit, i aconseguirà omplir de sentit les vides dels seus estimats en una lluita irracional i salvatge.

Quan es parla de la guerra civil sempre hi són protagonistes les històries dels soldats i milicians que van combatre, lluitar i morir al front. Sense menystenir aquestes tràgiques històries, l’obra que presentem dóna veu a històries sovint silenciades, vides que van quedar-se a la rereguarda, sofrint el patiment de la manca de recursos, la fam, els bombardejos, les cues, les cartilles de racionament, o la incertesa de l’infortuni patit pels éssers estimats lluitant al front.

Tots els fets d'aquesta història estan basats en vides reals, dones catalanes, moltes d’elles de Sant Boi i Barcelona, que van viure la guerra i que, de forma admirable, van anar recollint els fets a través d'escrits en forma de dietaris, cartes o poemes. Es tracta d'escrits que expressen el dolor de l'ànima esquinçada, cridant desesperadament cap al no res de l'existència nua. Clams al vent, ofegats per la maldat i la cruesa dels fets que els va tocar viure.

L'obra vol ser partícep d'aquest patiment i dels clams d'aquestes dones, reivindicant asprament l’actualitat d'aquest dolor, patit per tantes i tantes famílies dividides i violentades per les guerres. Vol aportar el seu petit gra de sorra per fer prendre consciència sobre la condició de tantes persones forçades a migrar per sobreviure, privades de llibertat als països d'acollida, i criminalitzades pel seu orígen o color de pell. Vol denunciar el patiment silenciat de tantes dones que pateixen agressions i discriminacions diàriament pel sol fet de ser dones, i que, sovint, són condemnades a vides esguerrades, indignes i malaurades.

SOBRE LA PRODUCCIÓ

La idea de fer aquesta obra neix de l'espectacle A l'ombra dels fusells, de l'entitat Acròbates Cultura, una lectura d'un recull de textos escrits per dones santboianes i de Barcelona, que relaten les seves vivències durant la Guerra Civil Espanyola. Aquest recull de textos inspiradors ens van remoure la consciència i la visió de la guerra. Una visió des d’una mirada femenina, nova i esguerradora, que ha estat a l'ombra durant molts anys.

La intenció d'aquesta obra és donar a conèixer aquestes històries, difondre el patiment i la rereguarda com un patrimoni per dignificar. Creiem que la història d'aquestes dones supera qualsevol argument de ficció, la seva vida i el seu dia a dia emmarquen una realitat duríssima i alhora esperançadora que no ens podíem resistir de dur a escena.

No hagués estat possible produir-la si no hagués sigut per la col·laboració que ens ha brindat el Departament d'Igualtat de l'Ajuntament de Sant Boi, aportant-nos el suport i els recursos necessaris per poder-la tirar endavant. És per això que no podem deixar de fer-ne menció i agraïment.